El diliti és un mineral cristaŀlí de l'univers de Star Trek. La coŀlisió d'un raig de matèria amb un altre d'antimatèria en un cristall de diliti genera un plasma que serveix de font d'energia per als motors de corbatura que permeten a les naus esteŀlars viatjar més ràpid que la llum. La utilitat del diliti va ser establerta a la sèrie Star Trek: La nova generació.
A Star Trek: La sèrie original, els cristalls de diliti es formaven únicament de manera natural, convertint la seva recerca en l'argument de diversos capítols. A la peŀlícula Star Trek IV: Missió: Salvar la Terra, l'Spock descobreix un mètode per recristalitzar el diliti i permetent a la tripulació regenerar els vidres de la nau de presa klingon capturat. El mètode consistia en utilitzar reactors de fissió del segle XX per reunir fotons d'alta energia que regeneraven els vidres.
Per evitar guions basats en la recerca de cristalls de diliti, a La nova generació el diliti era sintetitzat artificialment. A més, aquests cristalls poden ser recristalitzats usant una tecnologia desenvolupada en el temps transcorregut entre ambdues sèries.
Una gran concentració de diliti pot provocar que un planeta es torni geològicament inestable, fins al punt de fer-lo explotar. La tripulació de l'USS Enterprise (NCC-1701-D) va trobar una manera d'eliminar l'excés de diliti d'aquests planetes per salvar-los.
En el videojoc NetHack, els vidres de diliti són les gemmes més valuoses que es poden trobar. Són blanques, i tenen la mateixa duresa que el vidre sense valor.
Enllaços externs[]
- Web oficial - diliti (en anglès)